OBRA LITERÀRIA

mare batec.jpg

Mare Batec, Voliana Edicions, 2020

Aquest és un dolor etern, que mai pot oblidar-se, que et deixa una ferida sempre oberta, perquè no es pot fer el dol per aquests fills. Aquest cercle mai no es tanca, si ells no tornen.

Maternitats, hospitals públics i privats, metges, monges, llevadores, notaris, advocats, registres, arxius, cementiris, fiscalies, denúncies, proves d'ADN...un món que no hagués pogut imaginar ni els meus pitjors somnis va arrabassar-nos a les nostres filles sense que les poguéssim veure, sense tenir l'oportunitat d'abraçar-les i sentir el seu batec fora del ventre,  aquest batec que vaig notar durant uns mesos molt a dins meu.

Del pròleg d'Adelina Ruíz, Presidenta de SOS Bebès robats Catalunya

 

Era

Era, Témenos Edicions, 2019

És com si ens convidés a sortir de la ciutat, massa sorollosa i pol·luïda, i anar-nos-en amb ella al paradís camperol de la pau, el silenci, la contemplació d'aquesta meravella de meravelles que és la natura, i que tan poc admirem i respectem, al contrari explotem, escalfem i degradem, això que és la casa comuna, privilegiada. I ho fa precisament com si fos la nostra mare, àvia o besàvia que adreçant-se a la seva manera a nosaltres els nens, és a dir, als seus fills, néts o besnéts, vulgui donar-nos lliçons magistrals de vida i felicitat amb una nostàlgia entendridora i dramàtica dels temps passats.

Del pròleg de Climent Forner.

Buit de Març

Buit de març, Viena Edicions, 2017

El recull que avui tenim a les mans forma part d'aquesta darrera etapa i la dedica a la Dona en majúscula: la nena, la dona madura i la gran. És com si fos un regal destinat a elles, les dones que parlen, les que no, les silenciades, les protegides, les lluitadores, les que tenen por, és a dir, totes les dones.

(...) i recorda altres dones valentes i amb coratge, que li fan de muses: Isadora Duncan, la donzella d'Orleans, l'artista francesa Orlan, Marie Curie, Alma Mahler i moltes d'altres d'anònimes, desconegudes... que són memòria, que són parada, que són falca...

Del pròleg de Núria de Gispert i Català, Presidenta del Parlament de Catalunya (2010-2015).

Nero nero nas, Quorum Llibres, 2016

El lector copsarà la vitalitat de lleona d'una mare poeta, felina, que amanyaga i protegeix alhora, que sap ensenyar a anar sola la seva cria per la jungla urbana que li ha tocat viure. El lector voldrà regalar-li llunes de xocolata al bebè dels poemes i si coneix la Rosa M. Arrazola sabrà del cert que escriu per mostrar al seu fill quelcom més que paraules: li regala saber.... i cal fer passes a l'aire lliure/i carregar-la de melodies/per treure'n pes. La vida.

Del pròleg de Marta Pérez i Sierra.

Rai

Rai, Món de llibres, 2014

Un viatge, que ja ens avisa que hem d'estar disposats a deixar-nos portar a la deriva pels versos, viatge que no pot ser fàcil, forçosament, atesa la construcció provisional i primitiva a la qual ens remet el conjunt de troncs lligats, pensat per transportar objectes o persones amb l'ajut del corrent d'un riu, que dóna nom a l'obra. Els recorreguts fàcilment transitables són els menys atractius, especialment en poesia i el viatge cal que sigui llarg i enriquidor.

Del pròleg de Maria-Antònia Massanet.

Llibre dels Xiscles

Llibre dels Xiscles, Paralelo Ediciones, 2013

 

Arrazola ha agafat pel mànec les paraules i ha sortit al balcó de casa per fer una gran cassolada i xisclar als quatre vents que ja n'hi ha prou d'ignorar la veu dels pobles, dels poetes, dels paisatges, de les pedres, del present i del futur. Que ja n'hi ha prou, polítics, de matar el temps i la terra, que hi ha horitzons més enllà del FMI.

Del pròleg de Sílvia Bel Fransi.

© Rosa Maria Arrazola

Disseny d'Anna Ballesté