BIOGRAFIA
ROSA ARRAZOLA
Acrílic i aquarel·la sobre paper.
Aquesta col·lecció ha de ser entesa com l'evolució de l'anterior "El nus i la flor", com un un treball posterior en el temps, que forma part d'una fase d'acceptació del procés de dol i que continua deixant anar el dolor a través de les formes orgàniques i el color.
El nus i la flor, 2021
Acrílic i aquarel·la sobre paper.
L'obra neix de la sobtada pèrdua d'un ésser estimat el dia de Sant Jordi. El ram d'amor que omple el menjador es transforma de sobte en un ram de mort. Durant un any roman al mateix lloc dialogant amb la vida. La flor seca segueix recordant la humitat diàriament i es va fent un nus a l'estómac que cal polir i desfer en un desig treballat de tornar a revifar.
Tinta xinesa, aquarel·la i carbonet.
La manca de socialització d’aquests mesos confinats fa renéixer, en paral·lel, la figura humana com a contrapunt de l’art més abstracte, en una reflexió sobre l’altri i l’alteritat, i la idea de tancament, soledat i desig de vincle humà.
Tinta xinesa, aquarel·la i carbonet.
Aquesta llibreta, nascuda durant els mesos de confinament, parteix de les formes orgàniques de les artèries i avança cap a formes més geomètriques (quadrat, triangle, cercle...) incidint en la temàtica de la dualitat ordre-caos.
Obra de petit format sobre paper amb tinta xinesa, aquarel·la i llapis de colors.
Nascuda per acompanyar la presentació del disc Aorta, de la cantautora Clàudia Cabero, presentat en concert el novembre de 2019 al Teatre de Sarrià.
Aquesta sèrie es basa en el concepte d’atzar i connexions fortuïtes.
L’aorta és l'artèria més llarga del cos humà que des del ventricle esquerre transporta sang oxigenada a totes les parts dels cos. Els dibuixos volen ser artèries comunicants de vida i art.
Col·lecció que neix de la necessitat de fer visible el valor femení, treballat en el llibre Buit de març.
L'obra gira al voltant de la forma circular, de vegades desdibuixada i imperfecta, amb la idea que en les formes corbes, oposades perceptivament a la rigidesa de les formes rectes, hi som totes i cadascuna de nosaltres, les dones.
Ovaris com a símbol de vida i maternitat, que no només fan referència al fet biològic, sinó que expressen un part simbòlic: parir mons i idees des d’un punt de vista que no torni a ser sempre i un cop més, el masculí.
Acrílic sobre fusta, aquarel·la i llapis sobre paper.
Aquesta col·lecció parteix del reaprofitament de retalls de rebuig de treballs sobre paper de l’artista Ramon Ballesté. El punt de partida és el concepte de diversió i diversitat, fer versos per convertir-los en la fusió d’alguna cosa diferent i tornar a donar vida, una altra vida, al que era només un fragment inert en un calaix.
Col·lecció que fusiona les dues primeres (2009-2011) en un treball de refer i ampliar el tema del temps en poesia, que incorpora en el collage, l’aspecte gràfic de les lletres i el treball més intens amb resines.
Projecte vínico-artístic que neix a partir dels poemes del llibre inèdit En brut (Premi de la Vinya i el vi, 2012) a ran de la col·laboració amb l’assessor gastronòmic i sommelier, Jaume Gaspà.
L’obra plàstica i literària es presenta amb tastos i conferències en una comunió multisensorial que treballa diversos aspectes al voltant del món del vi.
Col·lecció d’acrílics sobre fusta i collage, acompanyada de poemes.
Aquesta sèrie aprofundeix en l’anterior treball, incidint en la idea de trencament i recomposició de les formes, però també, dels éssers.
El mosaic, el trencaclosques, les parcel·les que formaran un tot on tornar a renéixer.
Col·lecció d’acrílics sobre fusta i collage d’elements orgànics (pedres, fulles seques, petxines, gorgònies i estrelles de mar), acompanyada de poemes.
La temàtica d’aquesta obra gira al voltant del concepte del temps, en la que el cargol representa l’etern i la papallona, l’efímer.