TEMPS PER VERS I PERVERS a LA PALMA DE CERVELLÓ

Ahir, a la Societat Palmerenca, vam agafar el temps per les banyes amb els poetes amics, Jordi Roig, Marta Pérez Sierra i Jaume Invernon i amb tres frantàstics músics, l'Andreu, el Ferran i el Roc.

El vam passejar des dels versos i entre els versos, que hem anat escrivint al llarg dels anys.

Un temps que, de vegades, fa estralls. Un temps que, d’altres, és amable i gairebé protector. Hi havia poemes que miraven enrere, versos que assumien la pèrdua, amb paraules erosionades i vulnerables, amb paraules esperançades, i al mig, aquest petit interludi dedicat a l’instant que tot ho sosté amb una tria dels nostres poemes curts, fugaços, gairebé com respiracions, que al final és el que hi ha: l'ara i l'aquí. Un poema final, aquest sí, construït a 4 veus. que acaba dient tots alhora:

Però el retinc, amb aire d'esperança,

entre els còmplices versos d'un poema.

Ça c'est tout.

El que tinc cada cop més clar és que va d'això, de dir-nos les coses amb sinceritat i fer-ho junts, de construir comunitat i parar el rellotge un moment, amb el poema

perquè el rellotge no deixa que el toquin.

Aquest és el nostre temps de veritat.

@mpsierra @jaume_invernon

@andreu_roig_olle

@ferranbadal

@roc_alecas

@societataliancapalmarenca

#paraula

#poesia

#musicartist