Alfabet/IAlfabet
Fa dos anys que jugo amb les lletres per mirar de donar color, de nou, al pensament.
Després de la intervenció al cervell, refer-me ha estat un procés lent. He hagut d’aprendre a acostar-me una altra vegada al paper, a les paraules, al color. Tornar a escriure ha estat difícil. Tornar a pintar, encara més.
I vaig trobar una manera de començar sense exigir-me massa: les lletres. Em vaig dir que, si les pintava, potser m’aniria tornant a trobar. Una lletra rere l’altra.
Aquest alfabet ha anat creixent així. Primer hi ha la meva lletra original, tal com va sortir del paper. Després, una reinterpretació feta amb IA, que manté la idea i els elements del dibuix però els porta una mica més enllà. I, finalment, una tercera versió amb volum, com si aquella lletra pogués sortir del paper i convertir-se en objecte, en criatura, en alguna cosa gairebé viva.
M’interessa molt aquest recorregut, del gest manual a la reinterpretació digital i, d’aquí, al volum.
Però sobretot m’interessa perquè el punt de partida continua sent sempre el mateix, és el dibuix que jo vaig ser capaç de fer quan necessitava tornar a començar.
Ara, dos anys després, l’alfabet s’acaba. I m’adono que, mentre transformava les lletres, també m’anava transformant jo.
Potser per això l'alfabet l'entenc com una manera de tornar.
Comentarios