Això que va passar ahir no va ser gaire NORMAL. Totes i cadascuna d'aquestes persones són éssers de llum meravelloses que van regalar-me, que van regalar-nos a tot el públic present a la Documenta moments de veritat immensa que no podré oblidar mai.
Us agraeixo a tots el vostre testimoni i la vostra valentia. Gràcies infinites, Sil, Jordi, Marta, Montse, Adam, Edgar, Cristina i Miquel. Gràcies per fer que aquest dijous normal hagi estat el més anormal possible. O potser és el revés, aquest anormal dijous ha estat el més normal possible, perquè normal és inclusiu, divers i just.
I gràcies també als amics que éreu entre el públic descobrint aquesta part de mi que no mostro en el meu dia a dia.
Espero que us hagi agradat.
En fi, el llibre vol parlar de cossos, de tots els nostres cossos imperfectes, de com trobem la nostra identitat en aquests cossos imperfectes i de com la societat ens categoritza, ens fa encabir en el binarisme i patologitza el gènere i el sexe.
El gènere és un constructe social, que fem amb els actes i els comportaments i que no va lligat a uns genitals. D'això parla NORMAL i ahir va ser fantàstic perquè en vam poder parlar amb normalitat.
De fet, la cosa normal seria que un dia no se n'hagués de parlar. Per que fos normal, vull dir.
*El taronja és en moltes cultures un color lligat a la determinació i a la transformació. Per això aquest llibre té aquesta coberta de la @nora_jou on les lletres es confonen amb els nostres genitals. Dir normals els penis i les vagines ens fa més normals a tots.
Comments