top of page
Buscar
  • Foto del escritorROSA MARIA ARRAZOLA

NORMAL a La Impossible

Dijous 13 de juny

De vegades la vida té casualitats inesperades i et regala moments amb gent preciosa, potser per abraçar-te l'esperit, després d'haver-te'n fet una de grossa.

Avui ens hem aplegat a La Impossible un grup d'amics i gent que estimo per fer visibles els cossos dissidents en la presentació del meu últim llibre, Premi Guillem Colom i Ferrà, 2023, publicat per @documenta_balear.

I ho hem fet per dir que en un món que involuciona cap al mascles cada cop més antifeministes que relaten des del discurs de l'odi, encara hi ha gent, com nosaltres, que lluitem per un món just i millor. Gent que veu normal totes les possibles sexualitats, orientacions i gèneres. Tots els cossos són normals, i per això els he volgut fer cabre en els meus versos.

Estic contenta que en aquest viatge personal tinc la sort de comptar amb amics poetes com la Marta Pérez Sierra i el Jordi Roig que sempre són a la vora si els necessito, i aquest cop he pogut comptar també amb el Jordi Samsó i la Sílvia Morell del Casal Lambda de Barcelona, que han explicat la lluita ingent que fan per normalitzar el col·lectiu LGTBIQ+ i per acompanyar a tants joves de la nostra ciutat en el camí per conviure amb la identitat que més feliç els faci. Els dono les gràcies, com també les dono al David Teixidó, actor i dramaturg que ha vingut a sumar-se als meus versos posant-hi le seva veu potent, i exposant amb claredat absoluta, les experiències personals que ens ajuden a entendre que el món si s'és divers, costa més. Ens ha recordat que hem de sortir del nostre nínxol, del "termo" que diuen els argentins, per adonar-nos-en com viu l'altre. Ens ha recordat que als escenaris catalans els "models" que ens han de servir de referents no són tan diversos com als carrers de la nostra ciutat. El que veiem damunt dels escenaris no representa la diversitat de cossos que som a la realitat. I ens ha quedat clar, hem entès, que queda molt camí per recórrer i que fins que no s'aboleixin els gèneres no serà res del tot normal.

I més gràcies encara a les cares que he vist entre el públic: a les dues Glòries, a la Mercè, a la Montse, a la Rosa Maria, i en especial a tres alumnes meus que han aparegut per sorpresa meva: l'Alba, la Júlia i l'Adam, perquè sense ells la meva vida no seria la que és.



コメント


bottom of page