Nit de la Poesia de Navata

Tres dècades d'un "festival" únic, comandat amb amor i dedicació pel Quim Ponsa, que va arribar al poble des de la meva estimada Gràcia, amb un grup de hippies que no semblava d'entrada que poguessin ser acceptats.

I ja en són 30.

He d'insistir en que la Nit de Poesia de Navata és molt més que un recital; és un lloc on la paraula uneix, on les veus de poetes locals ressonen amb una força immensa davant d'un poble que s'hi entrega. Se'ls ha de felicitar.

Ahir vam gaudir de músics de gran nivell i d'una poesia directa i lúcida d'alguns autors i autores, locals i forasters.

Una festa que és gran perquè és senzilla. On la poesia, en particular, ens connecta amb la nostra humanitat més profunda. Però també la música de saxo, de piano, de clarinet i les corrandes i el dibuix en directe i l'esclat escenogràfic que aquest any envoltava el públic amb detalls plens de missatges potents com el de l'escenari "Llegiu sempre en defensa pròpia."

Aquí s'hi ve a sentir veritats com temples, que ens ajuden a comprendre el món.

Només donar les gràcies al Quim, i a la Txell... i a tot el poble de Navata, per recordar-nos la força dels mots.

Corrandes improvisades de tot el que havia passat durant la nit. Fantàstic.