A dos quarts de vuit de la tarda vam compartir amb les dones del Club de Lectura els poemes de Normal amb el públic assistent, que sempre m'acull amb els braços oberts.
Vaig demanar a les dones lectores que llegissin alguns dels poemes i parlessin del que volguessin després, podia ser una vivència, una reflexió, algun fet que lligués amb la temàtica que es desprèn del llibre.
Ja he explicat molts cops que els versos volen fer conscients de la lluita del col·lectiu LGTBIQ+, per fer valdre els seus drets en un món fal·locràtic, patriarcal i heteronormatiu que els gira la cara. A Normal hi ha poemes que fixen la mirada en gent que transita, en gent que no rep l'ajuda que necessitaria del sistema que els fa encara més invisibles. Normal vol despatologitzar, vol entendre totes les opcions de viure en la identitat que cadascú defineixi. Normal és una vegada més un crit a la llibertat, pel desig d'una societat més justa i necessàriament feminista.
Ahir la Sònia, la Montse, la Txell, la Berta, la Teresa, l'Elvira, l'Antònia i la Irene van recitar Normal amb mestratge i saber fer. Els agraeixo molt la col·laboració i l'entrega. I especialment, vull donar les gràcies a la Casey, que va venir de Solsona per llegir amb nosaltres i per explicar el seu cas. Ara té 19 anys, i als 16 quan estudiava als Estats Units, va decidir trucar al seu pare perquè li havia de dir que era una noia trans.
Ahir va parlar-ne amb normalitat, com no podia ser d'altra manera.
Només vull reiterar-me en l'agraïment a tot el públic assistent que van escoltar atents totes les nostres reflexions.
Espero que amb Normal haguem deixat una "llaor" a la nostra vila i que entre tots l'anem regant amb cura.
Comments